La goja i la Ramada Encantada (Lluçà)

En una casa de grans propietaris de Lluçà, hi havia una noia molt maca, rossa i amb la pell fina i blanca com la neu. Tenia el costum de banyar-se a la riera quan feia bon temps, cada dijous d'estiu a la tarda, al punt on el pastor de la casa portava a beure el ramat. Ell era jove i ben plantat, i a la filla de l'amo li agradava. A ell també li agradava la noia, però el pare ja havia triat un fadrí de casa bona per casar-lo amb la filla. Un dia el pastor es va trobar a la noia banyant-se totalment nua a la riera, però va deixar que la noia seguís amb el seu bany, ja que per ell era prohibida. Quan va haver tancat el ramat, el noi ve entrar a casa i va trobar la noia. Li va dir que era molt formosa i encara més quan es banya a la riera. La noia li va contestar que cada dijous la trobaria allà, que la anés a veure. Així ho va fer, i cada dijous la anava a veure, fins que el promès de la noia ho va descobrir i li va explicar al pare. Ell enfadat, va dir-li a la noia que no sortís de casa fins que ell no li donés permís, i al pastor li va dir que portés a pasturar al ramat a Perafita i que no es mogués de la finca fins que ell li donés l'ordre. Els dos van complir el que els hi havien dit, però en arribar l'estiu la noia tenia una gran necessitat de banyar-se i li va dir al seu pare que si no podia anar a la riera es moriria. El pare va agafar un rampell i li va dir: "Maleïda siguis, vés a la gola i queda't per sempre dins l'aigua, ja mai més no tornis". La noia va ser transportada com per una força misteriosa fins a la gola. el mosso de la casa va ser testimoni de tot això i com que era molt amic del pastor, va anar a Perafita a explicar-li tot al pastor. En arribar, el pastor no va veure res i es va asseure sobre la roca que hi havia al costat de la riera, tot recordant les tardes que havien gaudit junts. Llavors va aparèixer la noia de dins l’aigua i el va convidar a entrar a l’aigua. El pastor li va dir que si les ovelles se li movien i entraven al terme de Lluçà, el seu pare el faria fora i ningú el voldria llogar. Ella li va respondre que si entrava dins l’aigua amb ella, el ramat no es mouria del lloc on estava, ni necessitaria menjar ni beure, perquè les ovelles restarien convertides en pedres mentre durés la maledicció que li havia fet el seu pare.